top of page

CRÍTIQUES:

Joc brut és una hàbil narració en la qual la intriga i el suspens estan intel·ligentment adornats amb certs tints d'erotisme. Aquesta resulta ser una de les diverses armes de les que val un dels personatges per a la consecució dels objectius proposats. La trama argumental, aparentment simple, adquireix al final de l'obra un sorprenent desenllaç sense caure, però, en el fàcil irracionalisme. L'acció es desenvolupa en la nostra Barcelona. El marc dels nostres habituals paisatges sorprèn inicialment el lector: el costum de situar les accions policíaques a les ciutats nord-americanes ha tipificat instintivament en aquest gènere certs noms, així com unes formes de vida que identifiquem instintivament. En Joc brut l'autor haurà de prescindir dels models amb els quals està familiaritzat per analitzar aquesta narració d'acord amb aquestes característiques que, repetim, són encara novetat. Iniciat en una coneguda línia d'autobús i continuat als nostres carrers, el mateix plantejament d'argument exigeix ​​una certa adaptació als caràcters de les nostres formes de vida. El joc policíac queda, doncs, ja des del principi enriquit.                                                                                                                                                                                                                                                                                        "La Vanguardia", 7 d'octubre de 1965 

Joc brut… el seu propi nom ho indica. Des de la primera pàgina ja podies intuir que alguna cosa no anava bé. A mesura que anava llegint comprovava que la protagonista, Juna, alguna cosa ocultava. És el tipus de novel·la que et va donant pistes de tot i només has de llegir i llegir i continuar llegint per a ajuntar aquestes pistes i treure'n una conclusió. He llegit diversos tipus de llibres al llarg de la meva vida, i en general aquest tipus de novel·la no és de les meves preferides; però l’autor ha aconseguit engalipar-me. Gràcies a, no només a la manera d’escriure amb un llenguatge fàcil, fluït i àgil, també pel procés dels esdeveniments sense llargues esperes: com es coneixen els personatges, el desig en tots dos, les febleses d’en Xavier i els enganys de Juna. Per això, considero que és una novel·la entretinguda i compleix la seva fi: aconseguir que el lector no deixi de llegir.

bottom of page